23 d’abril, 2013

Descripció d'una bona pràctica

El moment del berenar

L’aula dels “Pops” està formada per divuit infants de dos i tres anys. El dia a dia del grup d’infants de la meva aula es caracteritza per la importància dels hàbits i moments quotidians. L’escola considera els moments quotidians com a moments de gran valor educatiu per la seva repetició i pel significat que té per als infants (llenguatge, socialització, autonomia, coneixement propi i dels altres, etc.). A més, mitjançant aquests moments s’introdueixen les pautes socials i culturals i, no cal oblidar, que són moments claus i vitals per a l’afectivitat, per al desenvolupament autònom, la seguretat afectiva i el benestar físic i psíquic.

Els hàbits s’adquireixen per la repetició de les accions i, els relacionats amb les necessitats bàsiques, són un context ideal per a la interacció individual i de grup. El component de la constància i regularitat són elements fonamentals perquè els infants assoleixin les nocions de temps, estabilitat, continuïtat, previsió i anticipació del que succeirà, donant a l’infant seguretat interior.

Un d’aquests moments més importants de la jornada escolar és el moment del berenar, el qual té un protagonisme especial a totes les aules del centre. El centre considera que el moment de l’alimentació i els hàbits que comporta són força importants i que s’han de treballar a consciència perquè els infants desenvolupin autonomia i bon hàbits alimentaris.

Per això, el centre aconsella a les famílies unes pautes alimentàries saludables com, per exemple, portar pa amb companatge, utilitzar recipients reutilitzables,  no portar sucs o brioixeria, etc. Així com promoure uns hàbits a casa que són la base per poder-los dur a terme a l’escola i altres contextos. A més, les famílies aporten fruita setmanalment a l’aula per poder-la compartir entre tots els infants.

Tal com he esmentat abans, el moment del berenar és més que una necessitat fisiològica, és un moment de relació afectiva entre l’educadora i entre els companys. A l’escola es considera un moment de plaer, llevant protagonisme a la quantitat, procurant fomentar relacions agradables, evitant la polèmica, la tensió i respectant sempre el ritme individual de cada infant.

Quant a l’horari del berenar, en un primer moment, es desenvolupa generalment entre les deu i les onze del matí en gran grup. En aquest moment, els infants mengen el panet que porten de casa i, seguidament, l’educadora prepara trossets de fruita dins uns bols que comparteixen els infants per parelles. Normalment, hi ha infants que no s’acaben el panet, però llavors mengen fruita de bon grat. La varietat de fruites facilita que hi hagi prou diversitat per als gustos dels infants i, al mateix temps, permet conèixer nous aliments, sabors, textures, olors, etc. Això, també forma part del que Montessori anomenà l’educació dels sentits.

Molts infants han berenat bastant a casa prèviament, ja que molts encara prenen farinetes. Per aquest motiu, cap al migdia es torna a facilitar un altre moment per menjar fruita. D’aquesta manera, encara que l’horari està pensat per fer-se tots a l’hora, és al mateix temps un horari flexible que permet menjar en diferents moments segons la sensació de gana, respectant així els diferents ritmes dels infants.

El paper de l’educadora és promoure l’autonomia, animar i donar responsabilitats per ajudar a l’autoestima dels infants. Així, cada infant individualment agafa el seu berenar i, quan acaba, el guarda a la seva motxilla. A més, cada dia hi ha dos encarregats, un reparteix els bols de fruita i l’altre els gots per beure aigua. Quan han acabat de beure, cada un posa el seu got a dins d’una tina.

Pel que fa a la higiene de les mans i la cara, es realitza autònomament als lavabos abans de berenar i, després de menjar, es faciliten tovalloletes. Els hàbits d’higiene són  ideals per desenvolupar l’autonomia i autoregulació, així com crear el benestar físic i crear una imatge positiva del propi cos. Tot i així, un dels interrogants que potser ens podríem fer respecte a la higiene és el fet de si compartir la fruita és una pràctica prou higiènica? La qüestió és que és difícil controlar que els infants no toquin la fruita que no es mengen o que tastin un trosset i deixin la resta dins el mateix bol. Això, crea un dilema sobre els beneficis d’aquesta pràctica, ja que els infants necessiten tocar, experimentar amb les mans, la boca, etc. però, al mateix temps, compartir el bol també és un aprenentatge.

Per acabar, els bons hàbits alimentaris que practica el centre són un tret característic que aporta un gran valor educatiu al projecte educatiu del centre. La sensibilitat als problemes d’obesitat infantil que pateix la societat, així com la prevenció i educació d’hàbits alimentaris satisfà plenament a les famílies. Així i tot, és una tasca que no s’acaba mai i que és necessari seguir treballant. D’aquesta manera, algunes pràctiques que podrien servir per millorar la bona pràctica podrien ser, promoure conferències sobre alimentació, col·laboració del centre de salut amb l’escola, etc.

Amb aquesta reflexió he treballat les competències 4.2. i 5.1. perquè he identificat bones pràctiques i he reflexionat sobre com millorar-les.

7 comentaris:

  1. Hola Rebeca!

    M'ha agradat molt la bona pràctica que has triat perquè m'he sentit molt identificada amb el que succeeix a la meva escoleta en relació a les rutines. Ja que també li donem molta importància a les rutines com la higiene i el menjar i als moments de vida quotidians, perquè són moments igualment educatius que s'han de tenir en compte i s'han de cuidar igual o millor que els altres. Igual que ens comentes, a la meva escoleta es treballa molt la autonomia i la relació entre infants. Penso que és molt important aconseguir infants autònoms que sigan capaços de agafar el seu menjar, rentar-se les mans, decidir, etc.
    En definitiva, em sembla interessant agafar una rutina com aquesta com a bona pràctica, ja que és un moment que moltes escoletes no tenen en compte però que hauria de ser tan important com la resta. Ja que no formem només persones que sàpiguen pintar un dibuix, sinó persones autònomes capaces de relacionar-se correctament, de saber quan cal rentar-se les mans, de compartir, de fer el que cal quan cal.

    ResponElimina
  2. Jo també penso que aquesta es podria considerar una bona pràctica perquè les rutines del dia a dia són molt importants pels infants i tenen un gran valor educatiuen el seu procés d’ensenyament i aprenentatge. En el moment del berenar, els infants poden aprendre a posar i llevar taula, a compartir el berenar amb els companys, a agafar més autonomia i seguretat, a mantenir una conversa amb els altres millorant així la socialització amb els altres infants, etc.

    A l’escoleta on realitzo les pràctiques també consideren aquests moments com un element molt important en l’educació dels infants. L’únic que trobo a faltar seria l’higiene abans del berenar, ja que els infants es renten les mans només després del berenar.

    ResponElimina
  3. Benvolguda Rebeca,

    Amb la teva publicació m’has fet reflexionar sobre la importància de les rutines, sobretot en edats tan primerenques. Comparteixo amb tu la idea que el moment del berenar és una bona pràctica, ja que els infants desenvolupen unes rutines que fomenten, dia a dia, la seva autonomia: anar a cercar el berenar, menjar, fer-se net les mans... Crec que aquest moment no és important sols pel que significa, sinó també per les relacions que potencia entre els mateixos infants: treure un tema de conversa, compartir el berenar...

    És important, també, que els infants i mestres vagin a la una en un hàbit tan important com és l’alimentació. D’aquesta manera, els infants adquiriran una dieta saludable i unes pautes alimentàries que establiran una bona base en la seva alimentació.

    Com comenta na Fani, al meu centre de pràctiques inclouria l’hàbit d’higiene abans de berenar, perquè els infants es conscienciïn de la importància de rentar-se les mans abans de cada panxó. Això també construeix un hàbit en la realització de la mateixa rutina.

    Gràcies per compartir-ho Rebeca, fins la propera.

    ResponElimina
  4. Bones tardes Rebeca,

    Jo també penso que el moment de berenar és molt important. M'agrada treballar aquest moment a l'aula. És un moment únic d'evolucions i canvis constants. Cada dia, els infants col·laboren una mica més fins que arriben a fer tot el procés gairebé ells sols: agafar la bosseta, seure a la taula, treure el berenar... Cada centre té la seva manera de fer-ho!

    M'agrada compartir aquest moment amb ells, ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia en un hàbit tant important i tant necessari com és l'alimentació.

    Penso que aquesta és una molt bona pràctica que, a vegades, no se li dóna la importància que mereix. Has fet bona tria! ;)

    Laia

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Hola Rebeca,

    Crec que aquest moment quotidià que ens relates compleix totes les condicions necessàries per considerar-se una bona pràctica.

    Per una part, destacaria la transversalitat de continguts. Com bé dius és una situació rica en aprenentatges: coneixement del propi cos, socialització, llenguatge, emocions, sentits, autonomia, etc.). A més, fomenta els hàbits de cooperació i esdevenen moments potencialment rics a l’hora d’establir vincles i adquirir una seguretat afectiva amb les mestres i els companys.

    Per altre part, trobo que és molt important també el respecte que demostra aquesta pràctica cap els interessos i les necessitats dels infants, ja que són ells mateixos els qui controlen la seva gana i mengen segons la seva apetència (una estratègia que els servirà per autorregular-se).

    Per acabar, dir que m’agradaria introduir petits canvis a l’aula on faig pràctiques per tal de millorar aquest moment quotidià tan important.

    ResponElimina
  7. Hola! Fa uns anys que estic treballant a l’escoleta on fa practiques na Rebeca, i estic molt contenta que hagi escollit aquest moment com a bona pràctica, ja que en el moment del berenar no només mengem, sinó que a més, creixem i aprenem.
    No es dóna el mateix berenar el mes d’octubre quan s’acaba l’adaptació que el mes de juliol quan s’acaba el curs escolar. A principi de curs, als infants els costa treure el pa de la motxilla, o rentar-se les mans... les educadores els ajudem però de mica en mica ells intenten fer-ho sols. El mes de gener el berenar no és el mateix que el mes d’octubre i no us cont què passa el mes de juny! Què vull dir amb això? Que el berenar és més que menjar. És aprendre a rentar-se les mans, a despenjar la motxilla, aprendre a esperar el torn, no alçar-se de la cadira, agafar bé el got sense mullar-se... i així un seguit d’aspectes que són importants perquè els alumnes/as agafin autonomia i es faixin grans.
    Cada dia, a la mateixa hora berenem i seguim el mateix ritual. Si algun dia t’oblides d’algun aspecte, els alumnes/as t’ho recorden. És increïble! Penso que no és feina d’un dia, sinó de tot un curs sencer. És polit entrar a una aula de P2 a les 10.30 hores del matí i trobar 18 infants asseguts menjant el pa agafant-lo amb les dues mans i escoltant les petites però grans converses que es donen entre ells/as.
    Ja per acabar, dir que en el moment del berenar, no només mengem, com he dit en unes línies anteriors, sinó que conversem, aprenem els colors amb les fruites, respectem els hàbits d’higiene, aprenem a esperar, a reconèixer els gots dels companys/es... i així moltes més coses.
    Esper i desitj que en la majoria d’escoletes donin la mateixa importància o més en el moment del berenar, ja que en aquest moment no només es satisfà la gana dels infants sinó que es treballen moltes més coses de les que ens pensem!
    Janet Cano.

    ResponElimina